LLIÇÓ DE CIUTADANIA

Foto: Germán Caballero

Milers de persones, la majoria joves, prengueren el centre de València durant la vesprada d’ahir en rebuig de la repressió policial i per un sistema d’ensenyament públic i de qualitat, i demostraren que, sense la presència d’antiavalots, els incidents no existeixen.

Poc importa si els lleven l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania. Els i les estudiants que van recórrer durant tota la vesprada d’ahir València per mostrar el seu suport al sistema públic i el seu rebuig a la violència, demostraren que no necessiten tal matèria al currículum educatiu: si la policia es comporta i els seus responsables polítics no donen ordres errades, el civisme regna.

Un grup d’universitaris eixí poc després de les dues del migdia des dels campus de Tarongers i la Universitat Politècnica. Junts caminaren fins a arreplegar als seus companys aplegats a la Facultat de Geografia i Història. Baixaren a prendre les calçades i, aquesta vegada, fou la Policia Local qui prengué les regnes, tot tallant el trànsit perquè la marxa discorreguera tranquil·la. I, des de Blasco Ibáñez cap a l’estació del Nord, ciències i lletres caminaren juntes. Deixant Colom i entrant al carrer Xàtiva, fins i tot un grup d’estudiants d’una acadèmia de perruqueria s’apropà a les finestres per rebre’ls entre aplaudiments. A les 15h30 del migdia, la marxa de suport als estudiants represaliats arribava puntualment a la seua cita. Alçant els llibres ben alts, vestint samarretes blanques, sota un sol i una germanor quasi fallers, l’esplanada entre el Lluís Vives i l’estació del Nord va bramar a una sola veu: “SánchezdeLeón, di-mi-sió!”.Inaudit o records d’un passat gris; milers de persones recordant-se del nom d’una delegada del Govern.

Després d’aquest bram, vora les quatre de la vesprada, es dissolia l’asseguda pacífica i la gent es dirigia de la plaça de l’Ajuntament, al carrer Barques. Poc després, reculaven cap al consistori valencià on, durant una mitja hora, es concentraren per demanar també responsabilitats a Rita Barberá. De l’Ajuntament, la marea de gent –capitanejada no sé sap per qui- tornava a enfilar-se per Barques. ‘No habrá paz para los malvados’, advertien aprofitant l’ocasió del darrer premi Goya amb les seues pancartes de mà diversos joves. I contra tot allò que consideraven “maldat” escridassaven: els corruptes, el capitalisme i la banca. Sobretot rebé la banca i el seu personal: “molta corbata i molt poca vergonya!”, des de les balconades del carrer Barques, treballadors encorbatats de La Caixa o del Banc Popular miraven passar la marxa i aguantaven el ruixat entre la condescendència i l’estupor. I, en passar per Bancaixa, no hi quedà lloc per als eufemismes: “estos d’ací són els delinqüents!”. En l’altra cara de la lluna, tota mostra de solidaritat era rebuda com una xicoteta victòria: als ja clàssics “no ens mires, uneix-te!” s’hi sumà el “president, president!” dedicat a un senyor que colpejava des del seu balcó un cullerot contra una cassola.

Amnistia Internacional reclama mesures
Tocaven les cinc i mitja quan s’arribava al següent objectiu: Delegació del Govern. “Si no dimiteixes el càrrec, no marxem!”, afirmava el grup enfront del cordó d’antiavalots ben alineat que protegia l’edifici. Als agents impertèrrits —als quals semblava que se’ls havien acabat les ganes de córrer— la gentada que ocupava Colom els recordava que ells, efectivament, eren “més, molts, molts, més” i dues xiquetes escenificaven la consigna “més educació i menys repressió” tot plantificant-los davant seu sengles llibres de text d’Educació per a la Ciutadania.

Tanmateix, Paula Sánchez de León, no ha marxat enlloc. Tot i que a les 19h30 va accedir a rebre una representació de la Federació Valenciana d’Estudiants, sembla que les càrregues indiscriminades dels passats dies per part dels seus agents no són suficients perquè a hores d’ara continua al càrrec. I això que fins i tot Amnistia Internacional ha hagut de recordar-li al Govern una premissa bàsica: “L’ús de la força és el darrer recurs per garantir l’ordre públic, no el primer”. Per això, l’organització de defensa dels drets humans ha instat el Ministeri de l’Interior i a la Delegació del Govern a què realitzen una investigació “de totes les al·legacions d’ús de força excessiva” i que adopten les “mesures disciplinàries i penals, si procedira”.

A mitjan vesprada es rebia, per fi, una bona notícia “a mitges”: dotze de les persones detingudes dilluns eren posades en llibertat provisional, tot i que quedaven amb càrrecs. La causa roman oberta per resistència, desordres, lesions i atemptat a l’autoritat i totes elles hauran de comparéixer periòdicament davant del jutge.

A la seu del PP
Després de tornar a concentrar-se al Lluís Vives, els milers de persones que encara deambulaven pel centre de la ciutat sense cap líder que els coordinara, apuntaven ja cap a un altre protagonista de la infàmia que ha fet que València obrira portades i informatius d’arreu del món els últims dies. Passaven les set i mitja i la gent es reunia davant la seu del Partit Popular i quedava ben apretada entre les Torres de Quart i la Gran Via Ferran el Catòlic, que també aconseguien tallar.

Vigilant el cúmul de congregats, un enorme cartelot que anunciava la catequesi per a adults desplegat a la façana de la parròquia situada just davant de la seu del PPCV, pareixia col·locat per a l’ocasió: “Levantaos, alzad la cabeza, se acerca vuestra liberación”, resava, potser de manera premonitòria.

Tocades les huit i mitja, la gent s’enfilà, de nou, cap a Delegació de Govern, i deixaren clar que no pensaven rebutjar a cap dels seus objectius. Deien Maria i Alba, estudiants de quart de Llicenciatura d’Història de l’Art que dilluns van participar a l’assemblea de la seua facultat i que ja abans havien fet part de les protestes anti-Bologna, que “quan hem eixit de la facultat, no sabíem ni com ni si podríem arribar fins ací, però ací estem i hem tapat moltes boques, perquè tots volem el mateix: volem que se’ns escolte, que no suportem més este nivell de violència al qual hem arribat”. “Circulen molts vídeos per youtube, però per molts que siguen, no són ni la meitat de les agressions que vàrem vore ahir –per dilluns-“, assegurava Maria. I Alba assentia: “Aguantarem el que calga, no tenim por”.

Font: L’informatiu

Notícies relacionades:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s