LA SUPERFÍCIE AGRÍCOLA DE LA MARINA BAIXA ES REDUEIX QUASI A LA MEITAT EN EL ÚLTIMS 7 ANYS

Els agricultors demanen establir preus mínims davant països amb mà d’obra barata com Turquia o el Marroc

Lluny de constituir un refugi per als milers d’aturats de la Marina Baixa en temps de crisi, l’agricultura és un dels sectors que més està patint i, en la comarca, on ja s’havia anat abandonant aquest sector de forma progressiva, sembla estar patint un escac i mat. Prova d’açò és que la superfície agrícola s’ha reduït més d’un 14 per cent en dos anys i un 44,8% si ens remuntem set anys arrere. Entre 2008 i 2010, últimes dades comptabilitzades per la Conselleria d’Agricultura, s’han perdut 1.163 hectàrees dedicades al cultiu, passant de 9.456 a 8.293 en només 24 mesos. Si ho comparem amb les dades de 2004, s’han perdut més de 6.750 hectàrees agrícoles en la Marina Baixa, quasi la meitat de les quals hi havia llavors, quan sumaven un total de 15.049.

La comarca ja va apostar fa anys pel sector serveis, que suposa un 78,6% de tota la seua activitat econòmica, enfront del 14% que representa la construcció, segon motor comarcal, ara en clar bloqueig. Així ho arrepleguen les últimes dades publicades en 2010 per la Generalitat Valenciana. L’agricultura representa avui amb prou faenes el 3,2% de l’activitat econòmica de la Marina Baixa i continua en clara reculada.

El sector es ressent no solament per la conjuntura econòmica sinó per altres problemes endèmics, segons lamenten els agricultors.

“El problema és que no es trau, i quan va a passar de pares a fills, si el fill no té treball, va al camp, però si té, no”. El president de la Cooperativa Agrícola de Callosa d’en Sarrià, Francisco Pérez, lamenta la situació del sector i demana reformes en la política agrària.

La principal reivindicació és que “ha d’haver-hi un preu mínim amb el qual es cobrisquen les despeses” i cal exigir-li-ho als països importadors a Espanya amb mà d’obra barata, com Turquia o el Marroc, “perquè amb els seus preus no podem competir”. Allí un jornaler “guanya 5 o 6 euros al dia i nosaltres paguem 10 euros l’hora”, va destacar el president de la Cooperativa, amb el que “la diferència de mà d’obra és una barbaritat i amb els seus preus no cobrim ni les despeses”.

El principal producte de Callosa, el nespro, resisteix, no obstant això, “del nespro només no es pot viure”, assegura Pérez. El problema és que altres cultius, fins ara típics de la zona i que servien per a complementar la producció, com “la llima i la taronja, no tenen preu”.

La competència està obligant a a abandonar els productes que es solapen en el mercat amb els de aquests països de mà d’obra barata, com són els cítrics. “Està baixant la demanda a més perquè hi ha un excés de producció”, va explicar Pérez. El resultat és que Callosa ha perdut en set anys un 20% de superfície conreada.

La solució per als agricultors callosins és cercar alternatives en productes “més difícils de conrear”, així com amb denominació, com ocorre amb el nespro, amb els quals competir no en quilos, ni en preu, si no en qualitat i en demanda específica. Entre aquests cultius estan el caqui o l’alvocat, les hectàrees de cultiu dels quals han augmentat un 66% en un any, segons les dades de la Conselleria.

A Relleu, municipi amb major nombre d’hectàrees agrícoles i els cultius principals de les quals són l’ametler i l’olivera, els agricultors són encara més pessimistes quant al sector com a negoci. “Avui dia el benefici en l’agricultura és zero, és de lamentar, jo sóc un entusiasta nascut en el camp però no és un avenir”, va destacar el president de la Cooperativa del Camp Sant Jaime, José Cantó. “Ni la gent en l’atur es dedica a açò perquè no pot haver-hi inversions sinó hi ha recompensa”, va destacar al mateix temps que va assegurar que les hectàrees que queden es mantenen per les subvencions, “cal arrodonir-ho tot amb les ajudes i només serveix per a sostenir” un camp que a Relleu està quasi relegat a un hobby.

Anuncis

Un pensament sobre “LA SUPERFÍCIE AGRÍCOLA DE LA MARINA BAIXA ES REDUEIX QUASI A LA MEITAT EN EL ÚLTIMS 7 ANYS

  1. La situació actual de l’agricultura valenciana és el resultat de dècades de polítiques nefandes tant del govern central com de l’autonòmic. Per un costat, mai s’ha considerat un sector estratègic, com ho fan altres països més desenvolupats i ha patit el desgast de l’embranzida del sector turístic i el de la construcció, sense que ningú es parara a pensar que en fallar els anteriors hauríem de tornar a la terra. Per altra banda, ha patit la deslocalització: empresaris valencians – emparats per polítics valencians – s’ha establert a països com Marroc i des d’allí inunden Europa i el món de cítrics i verdures de baix cost. Amb jornals de 5 o 6 euros, sense seguretat social i sense cap control fitosanitari , nosaltres no tenim res a fer. Ni fruita ni verdura. On estan la llarga i secular sabiduria valenciana en agricultura? De què han servit diners comunitaris per a experimentar i ser més productius? Tot a la merda, per a fer rics a quatre desaprensius. Mentrestant, els mateixos llauradors han votat als seus propis botxins.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s