UNA CAMPANYA AMB MOLT DE JOC

Amb l’habitual i ja simbòlica pegada de cartells començava la matinada d’ahir la recta final de la campanya electoral que culmina el pròxim 20N. Unes eleccions generals en les quals per a uns sembla que es dirimeix la rotunditat de la seua victòria, per a uns altres si seran capaços de donar la volta a tots els pronòstics, i per a la resta, comprovar si podran sobreposar-se a un corró informatiu que tracta d’ignorar tot el que no siga el repartiment del pastís entre els de Rajoy i els de Rubalcaba.

Amb un cel carregat d’aigua sobre el cap, els principals rostres dels cartells valencians en disputa per un grapat d’escons en el Congrés dels Diputats, es repartien anit en els diferents actes d’inici de campanya programats per tot el nostre territori. Tan sols havien transcorregut set mesos des dels últims comicis, llavors autonòmics i municipals, però l’entusiasme en la rutina de la vetlada, encara que els actors s’esforçaren a demostrar el contrari, no era el mateix.

Els més animats, com sempre per estos indrets, eren els popularistes, que encapçalats per un Esteban González Pons, qui no pot evitar vore’s ja de ministre, van aconseguir per una estona aparençar certa unitat en el seu acte a València. Els seus acòlits hi van poder veure Barberá i Rus compartint escenari, i un Fabra al qual l’amenaça d’un Camps que insinua les seues ganes de tornar a primera fila li està ennuegant les últimes jornades. El seu principal repte se centrarà simplement a mantenir la campanya en un to baix; però també a amagar, en la mesura del possible, com cap de les demandes amb què han assotat des d’ací al govern de Zapatero durant huit anys, és arreplegada pel seu programa per a l’àmbit nacional, fet que el seu electorat sembla no tindre en compte per a res.

A un repte similar, el de deslligar les seues promeses del seu passat més recent, s’enfronta també el PSOE, que triava el Palau de l’Exposició de València per a començar el que des de tots els fronts s’assenyala com una remuntada impossible. En contra seu, a més de no figurar en les travesses com a cavall guanyador, l’handicap d’un cap de cartell provincial, Inmaculada Rodríguez Piñero, sense la popularitat del seu rival de l’altre partit estatal. Si es repetira el succeït en 2008, en estes generals els socialistes haurien de superar amb escreix els vots obtinguts en les autonòmiques precedents, encara que la irrupció de Compromís com una realitat tangible per sobre del vot útil, i el pes tradicional d’IU com a valedors d’un vot que representa l’essència dels valors d’esquerra als quals el govern de Zapatero va renunciar en la seua última legislatura, semble dificultar eixe repte.

No obstant açò, cap d’estes dues formacions ho tindrà del tot fàcil per a aconseguir la fita; la d’entrar per primera vegada en el cas de Compromís, i de tornar a l’hemicicle en el d’EUPV, després d’una legislatura absents. En primer lloc perquè el percentatge de vots mínim per a aconseguir escó és, pel menor nombre de cadires a repartir, molt major. En segon, pel desconeixement massiu dels seus caps de llista, en contrast amb unes autonòmiques en les quals els candidats sí eren recognoscibles entre els seus votants, la qual cosa suposa un inconvenient afegit. I finalment, perquè s’han d’enfrontar al corró d’una campanya que, en l’àmbit estatal, emmudeix a tota opció al marge dels partits estatals i els nacionalistes no espanyolistes amb pes ja en el Congrés.

Malgrat açò els uns i els altres complien anit amb el cerimonial. Compromís, acudint de nou al mateix hotel de València que els va servir de seu al maig i que esperen convertir en talismà, on la plana major del partit va acompanyar Joan Baldoví i Cristina Domingo. EUPV, rendibilitzant la seua seu en el carrer Borrull i aprofitant la cita que exigeix aprofitar els segons que cedeix Canal 9 per a conjurar-se de nou i agafar moral de cara a continuar amb el tour de force que el seu candidat Ricardo Sixto està intentant des de fa ja uns quants dies.

Al marge, solament una incògnita. La de si el missatge de Toni Cantó per UPyD aconseguirà erosionar les xifres del PP, partit amb el qual es disputa el vot ideològic. En principi, en RTVV l’han deixat fora de joc. Per alguna cosa deu ser.

A partir d’ara, se suposa, hauria d’arribar el millor, encara que són moltes les veus que dibuixen una campanya tan grisa com el cel que ens cobreix en la nit de l’inici. Esperem que no, pel tot el que està en joc.

Font: L’informatiu

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s