EUROPA PRIORITZA EL CORREDOR MEDITERRANI

El corredor d'Algesires a St. Petersburg Foto: ACN

Brussel·les l’aprova fins a Algesires i Sevilla, però inclou una bifurcació per Saragossa i Madrid amb què recupera el corredor central, si bé rebutja foradar els Pirineus

La CE vol que l’eix costaner siga el primer

El corredor mediterrani és, des d’ahir, oficialment prioritari. La Comissió Europea, això sí, evita pronunciar-se del tot i aposta també per la resta d’eixos ferroviaris de la carta als Reis que el govern espanyol ha promès a un mes de les eleccions. El ministre de Foment, José Blanco, només s’haurà d’empassar un gripau: en plena crisi, Brussel·les no pensa gastar-se ni un euro a foradar els Pirineus, tal com VilaWeb havia avançat el 5 d’octubre, tot i la insistència aragonesa. “No tot ha de passar pel centre”, advertia ahir l’eurocomissari de Transports, Siim Kallas, que va descartar la travessia central pirinenca per “poc realista”, “immensament cara” i “preocupant per al medi ambient i la seguretat”. A l’Estat no es van fer esperar les mostres de satisfacció i les curses per penjar-se la medalla, tot i la sospita que Kallas podria estar servint cafè per a tothom.

Resulta, així, que el corredor mediterrani es bifurca a Tarragona. El ramal natural baixa per la costa fins a Almeria (bona notícia: no mor a Cartagena), i d’aquí travessa cap a Sevilla, la gran novetat d’ahir, tot i que no resseguint el litoral, com reivindicava el lobby Ferrmed, sinó desviant-se 120 quilòmetres per l’interior, via Granada. L’altre ramal no és més que el corredor central disfressat –menys la travessia, és clar–, ja que entra cap a Saragossa i Madrid, i arriba a Algesires per Còrdova. Hi ha, doncs, corredor “Madriterrani”, perquè els trens de mercaderies provinents del nord d’Àfrica podran arribar a Barcelona i la frontera passant per Madrid. Brussel·les, que també ha inclòs l’eix atlàntic amb dues línies des de Portugal fins a Irun, fins i tot ha inclòs en la xarxa bàsica (a acabar el 2030) connexions interiors entre Madrid i Gijón i la Corunya, via Valladolid, a més d’una fins a Albacete. També hi ha l’eix cantàbric-mediterrani, amb la connexió entre Pamplona i Sagunt. Tothom content.

De tots, això sí, Brussel·les només esmenta el corredor mediterrani en la llista de deu eixos a prioritzar abans del 2020. Amb diners comunitaris ja reservats fins a aquesta data només hi ha el tram de Barcelona a València, tot i que la CE també inclou la resta (València-Sevilla) en el paquet de trams que es proposa que estiguin fets d’aquí a nou anys. Kallas preveu almenys que les obres hi comencin aquesta dècada, tot i que el seu mapa de prioritats és ple d’equívocs, la presentació va ser un caos i les interpretacions són molt diferents depenent de la font. El tram d’Algesires a Madrid, per exemple, també figura entre els que estaran llestos el 2020 –les obres s’iniciaran el 2015–, però no es diu res del que falta fins a Saragossa i Tarragona.

Brussel·les podria estar passant la patata calenta a Madrid i deixant-li mans lliures per decidir si prioritza les obres a l’àrea mediterrània, a l’atlàntica o a la Meseta, sabent que no tindrà prou diners per acontentar tothom. El pastís dels ajuts europeus representa uns 32.000 milions, a repartir entre tots els corredors de la UE. Aquests fons serviran per pagar un 50% dels estudis de les infraestructures, un 40% dels trams transfronterers i colls d’ampolla, i un 20% de la resta. Kallas admet que ara “serà decisió de les autoritats espanyoles” dir on “posen els diners primer”. Catalunya haurà de barallar-se amb la resta d’autonomies. L’esmena europea a l’Espanya radial i autàrquica és només parcial, perquè els futurs governs espanyols podran decidir que Madrid continuï sent el quilòmetre zero. Kallas ha acceptat gairebé tots els grans eixos proposats per Blanco. Els euròcrates consultats, però, veuen poc menys que impossible que les arques d’un Estat intervingut de facto com l’espanyol, amb el BCE comprant el seu deute, pugui permetre’s pagar aquest brindis al sol.

Si l’Estat “es retarda o incompleix” els terminis de construcció dels corredors anunciats ahir, la Comissió li “demanarà explicacions” i, després de consultar-ho amb els altres governs, podria prendre les “mesures adequades”. En principi, però, no preveu castigar Madrid tallant-li l’aixeta dels ajuts.

Font: El Punt

Notícies relacionades:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s