CAMPS SERÀ JUTJAT

A Camps se’l traga la terra. El PP intenta evitar que comparega en les Corts

Després de dos anys amb l’acció de govern a mig gas per la imputació del president de la Generalitat en el cas Gürtel, la recentment estrenada condició d’acusat de Francisco Camps, amb el judici previst per al mes de novembre, pronostica quatre mesos de desgovern a la Comunitat Valenciana. Una situació que, sumada al fet simbòlic de la situació jurídica en què es troba, ha convidat a tots els actors de la vida política de les nostres terres, excepte els seus companys del Partit Popular, a demanar-li la seua immediata dimissió.

Travessàvem el període més cru de la crua crisi quan, al març de 2009, saltava la notícia: el jutge Garzón s’inhibia de la seua investigació de la presumpta trama de corrupció relacionada amb el PP en trobar indicis de delicte contra el mateix president de la Generalitat, Francisco Camps. Quan, un mes després, el magistrat del Tribunal Superior de Justícia valencià, José Flors, li donava ja cita com imputat per la seua suposada relació amb una trama de corrupció, l’activitat del govern valencià s’havia reduït ja pràcticament a zero.

Així van transcórrer dos anys, a remolc quasi exclusivament del Pla Confiança (solament al novembre del passat any es va signar un nou pla industrial que a hores d’ara ja resulta evident que era paper mullat) com a única proposta del govern valencià per a esmenar els efectes d’una crisi que s’aferrissava d’una manera especial amb Espanya i més encara amb les nostres terres. La preocupació de Camps i el seu Consell semblava residir en com capejar els seus problemes judicials, i solament quan el problema va semblar postergat per a després de les eleccions, el president va recuperar certa normalitat.

Fins i tot després de la seua victòria electoral, Camps s’havia permés certs luxes que feia molts mesos que no practicava, com respondre als periodistes —encara que no fóra al que li preguntaren— o barrejar-se amb ells i la resta d’humans pels passadissos de Les Corts. Però tot açò es va enfonsar la passada setmana, quan va arribar la vista preliminar pel cas dels trages. Camps va tornar llavors primerament a distanciar-se (el seu viatge a Brussel·les, va recordar els realitzats a Califòrnia, Abu Dahbi i tants altres realitzats coincidint amb moments en els quals s’estrenyia l’actuació judicial); a desaparéixer de l’agenda del Consell; a aparéixer de nou per sorpresa en les Corts, encara que de nou distant; i finalment, quan faltaven minuts perquè el TSJCV anunciara l’obertura del judici oral contra ell i altres tres alts càrrecs del PP valencià pel presumpte delicte de suborn impropi, a desaparéixer del mateix Ple del Consell.

Des de llavors, silenci. Solament una imatge de Camps eixint del seu domicili divendres a la nit captada per Carles Francesc per a El País, revelava certa activitat del president de la Generalitat, que davant de tan greu situació —estar acusat en un cas de presumpta corrupció en ple exercici del càrrec— en lloc de donar la cara davant els ciutadans ha optat inicialment per l’obscurantisme. Curiosament, segons relatava ahir el diari ABC, Camps es dirigia a un sopar amb l’alcaldessa Rita Barberá i el seu amic Bernie Eccleston per a tancar la quantitat de milions d’euros dels valencians que li donarà perquè la carrera de Fórmula 1 continue en la capital del Túria. Potser determinants negocis cal deixar-los ben tancats.

Davant esta situació, sens dubte anòmala, l’oposició no ha deixat d’eixir en tromba a demanar primerament explicacions, i després el seu cap. El secretari general del PSOE valencià, Jorge Alarte, ja es preguntava dissabte per què, 24 hores després que es coneguera l’acte del TSJCV, el líder nacional del PP “guarda un escandalós silenci”. “El que calla atorga” resumia Alarte, que donant per fet que Camps no renunciarà al seu càrrec de cap manera, comminava el seu cap a Madrid al fet que li retirara de les seues responsabilitats. “Per què Rajoy encara no s’ha pronunciat sobre este tema?, Per què protegeix a un president de la Generalitat que roman amagat? Quines són les tensions que s’estan produint entre la seu de Gènova i del carrer Quart?”, es preguntava Alarte, i els ciutadans, després d’un diumenge en què Mariano Rajoy evitava de nou pronunciar-se sobre el tema, i seguíem sense conéixer les respostes.

També dissabte, la coordinadora de EUPV, Marga Sanz, instava el president de la Generalitat a donar explicacions “immediates davant la gravíssima situació en què ha posat no solament la seua persona, sinó la institució que representa i el seu mateix partit. És indignant que estiga callat, que no atenga els mitjans de comunicació ni comparega públicament per a donar explicacions i, per descomptat, que no haja dit res sobre la que hauria de ser la seua inexcusable dimissió”. I, davant el continu silenci, hi insistia diumenge la diputada de Compromís, Mónica Oltra, assenyalant que “Francisco Camps està demostrant una gran covardia en no voler afrontar públicament el fet que serà jutjat per esta trama de corrupció. Ha d’eixir a parlar ja i per a anunciar que deixa la presidència de la Generalitat. Cada hora que passa sense que anuncie la seua marxa s’embruta més la imatge de la institució que presideix i s’erosiona el nostre sistema democràtic”.

I des del PP valencià, versions contradictòries. Des de la debilitat manifestada per la seua padrina, l’alcaldessa Rita Barberá, que assenyalava dissabte que “el president està patint” (cal recordar que l’endemà que tots dos soparen amb Eccleston), fins a la fortalesa que li atribuïa el conseller de Governació, Serafín Castellano, que apuntava en el mateix marc —una cerimònia religiosa amb motiu d’una festivitat confessional— que Camps està “molt fort” i el govern continuarà preocupant-se “de combatre l’atur i de crear ocupació; de traure esta comunitat de la crisi econòmica; que la CAM isca enfortida; del corredor mediterrani; i de les persones i dels quals ho estan passant molt malament des d’un punt de vista econòmic”. Açò, no hi ha dubte, seria el desitjable, encara que els precedents apunten precisament en el sentit contrari. I tot, mentre el president Camps, al tancament d’esta edició, continua guardant silenci i roman en parador ignorat.

Font: L’Informatiu

Notícies relacionades:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s