CINC ANYS DE LLUITA I RECORD FRONT A LA MAQUINÀRIA DE LA MANIPULACIÓ I L’OBLIT

Flors sobre la corba de l'accident - Foto: J.M.M.

El 3 de juliol de 2006, a l’estació de Jesús de València, el pitjor accident de metro de la història de l’Estat causà la mort de 43 viatgers. Cinc anys després, i malgrat la celebració d’una comissió d’investigació, les causes del descarrilament del comboi no han quedat clares. La Generalitat Valenciana assegura que fou un accident inevitable, però l’Associació de Víctimes del Metro (AV3J) i els partits de l’oposició denuncien irregularitats en el transcurs de la investigació, la passivitat de la Generalitat per esclarir els fets i l’oblit que les víctimes han sofrit durant aquests anys per part del govern valencià.

Ahir, com cada aniversari des que 43 persones perderen la vida en el pitjor accident de metro de la història de l’Estat, la jornada d’homenatge a les víctimes arrancava amb un viatge pel mateix trajecte que aquestes realitzaren aquell fatídic 3 de juliol de 2006. Després, a les 13:10, al voltant d’un centenar de persones es concentraren en l’encreuament del carrer Sant Vicent amb Roïs de Corella. Per a ells, la majoria familiars de les víctimes, aquest punt és considerat “la corba de la mort”: és el punt exacte on es produí l’accident. Ací l’AV3J té previst ubicar un monument per recordar les víctimes, sempre i quan l’ajuntament els ho permeta. Amb això, com en tantes altres coses, es troben a l’espera.

Després de cinc minuts de silenci carregats d’emoció, els familiars llegiren un manifest on exigiren respostes i responsabilitats a les autoritats valencianes. “Volem saber on està el llibre d’avaries i per què ningú s’ha interessat en buscar-lo; per què es va amagar els tres descarrilaments anteriors al 3J; per què la jutge no va investigar la falta de mesures de seguretat en la Línia 1; i per què no es va demanar el testimoni dels supervivents”, denuncià Beatriz Garrote, presidenta de l’AV3J, qui va perdre a la seua germana a l’accident.

I és que són moltes les preguntes que segueixen sense tenir resposta. L’associació ha demanat en repetides ocasions reunir-se amb el president de la Generalitat, Francisco Camps, per traslladar-li les seues preocupacions davant els buits que ha deixat la investigació. “Mai ha volgut parlar amb nosaltres. Estem indignats i plens de ràbia. No sols no han volgut asseure a la banqueta al responsable, sinó que, a més, l’accident no ha servit perquè s’adopten les mesures de seguretat necessàries. Seguim estant en el rànquing dels metros més perillosos a les estadístiques del Ministeri de Foment”, assegura Garrote.

No obstant això, la portaveu de la Generalitat i ex directora de Canal 9, Lola Johnson, assegurava divendres passat que el Consell sempre ha estat “sensibilitzat” amb les víctimes. “No sé què entén per sensibilització, però la realitat és que mai han volgut parlar amb nosaltres”, afirma Garrote. A més, per a l’AV3J, la irresponsabilitat de la Generalitat davant l’accident s’evidencia amb el canvi de nom de l’estació. Ara, l’estació de Jesús on es produí l’accident ja no existeix. Ara existeix l’estació de Joaquim Sorolla. “L’estació de Jesús estava molt vinculada a l’accident. Amb el canvi de nom, volen que oblidem. Però no ho farem. No estem disposats a fer-ho”, explica Garrote.

La polèmica sempre ha envoltat la investigació del succés. “S’investigava un accident molt greu i fou la comissió parlamentaria més curta de la democràcia valenciana. Per això demanem justícia, perquè es vetà als tècnics que l’oposició oferí i no es va permetre que FGV aportara proves i informes tècnics a la investigació. L’únic que s’aconseguí fou una ‘no investigació’ de l’accident”, afirma Garrote. A més, la comissió finalitzà amb el compromís del govern valencià de millorar les mesures de seguretat, realitzar una llei de ferrocarrils valenciana que establira un límit de velocitat i crear una Agència de Seguretat de les línies dels FGV. A hores d’ara, aquestes promeses no s’han complit.

Moltes promeses incomplides

Per una part, la Llei Autonòmica de Seguretat no es realitzarà, ja que el govern valencià ha decidit no canviar la normativa i que siga la antiga Llei de Mobilitat qui regule la seguretat del metro. Tampoc l’Agència de Seguretat veurà la llum, ja que, segons la Generalitat, genera massa despeses. El que sí s’ha posat en marxa ha estat el pla d’actuació Horitzó 2010, que pretén millorar els sistemes de seguretat de la línia. Però a més d’implantar-se amb retard –es posà en marxa al 2011, amb la febre inaugural de les eleccions autonòmiques- els resultats obtinguts no estan sent els esperats. Els sindicats han denunciat que aquests sistemes s’han inaugurat precipitadament, ja que els usuaris han presentat queixes davant les accelerades i les aturades brusques del metro que han generat més d’un sobresalt.

A més, cinc anys després de l’accident, segueixen publicant-se informacions on es barallen versions diferents sobre què passà aquell 3 de juliol. “Ens hem assabentat per la premsa que l’estat de les vies no era l’adequat, que els cristalls no estaven fixats correctament al tren, i al desprendre’s, els passatgers eixiren disparats per les finestres”, explica Garrote. A més, segons algunes informacions les irregularitats continuen i el risc d’un nou accident persisteix. Segons un informe del Comitè de Seguretat en la Circulació del FGV, l’elevada humitat i la falta de manteniment ha provocat que les vies s’hagen eixamplat 23 mil·límetres i, per això, es podria produir un altre descarrilament, sobretot en el cas que el tren estiguera sobrecarregat de viatgers.

Per tot això, els grups de l’oposició –Compromís, EUPV, PSPV, UPyD i els Verds del PV- han exigit que es realitze una nova comissió d’investigació. En aquest sentit, la diputada autonòmica d’EUPV, Marga Sanz, presentà el passat divendres una petició en Les Corts Valencianes perquè s’inicie una comissió que investigue a fons l’accident.

La jornada de commemoració del cinquè aniversari del 3J finalitzà amb una concentració a les 19.00 a la plaça de la Verge, on l’escriptor valencià Alfons Cervera i Beatriz Garrote llegiren un manifest en el qual remarcaren la necessitat d’esclarir els fets: “Tots els mesos, cada dia tres, estarem ací, en aquesta plaça per demanar la veritat. La mort arriba amb l’oblit, i nosaltres no oblidem a les víctimes. Seguirem demanant respostes”.

Font: L’informatiu

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s