XAVI CASTILLO, A LA CERCA D’UN TEATRE “MÉS POPULAR”

Presentació llibre Xavi Castillo - Foto: L'informatiu

Esta vesprada actuació especial a la Casa de la Música de Callosa d’en Sarrià

Xavi Castillo és la personificació de l’humor valencià, eixe humor popular que trobem als carrers –més als pobles que a la capital– i als bars de tota la vida. La definició més aproximada del seu teatre és la caricaturització del meninfotisme valencià, dels personatges polítics d’actualitat. La seua literatura, fins ara volàtil –sols la trobàvem a alguns teatres, locals i a vídeos de la xarxa– s’ha convertit en una cosa més tangible amb la publicació del llibre ‘Això ho pague jo. Notes, apunts i parides de Xavi Castillo’, que va presentar dimecres a València.

“Bona vesprada, compreu un llibre i aneu-vos-en a l’FNAC”, va dir amb un toc d’humor humil Xavi Castillo per donar la benvinguda a la presentació del seu llibre, Això ho pague jo, que va tindre lloc el passat dimecres a Ca Revolta. Un llibre que, segons Castillo, és un collage dels seus espectacles, que inclou dibuixos propis, articles d’amics i reflexions sobre el teatre i la política valencians. L’humorista va deixar clar que aquest llibre no significa el seu pas a la professió d’escriptor, la seua branca ha sigut i és el teatre popular, un teatre que, tot i no tindre text, no manca de profunditat i contingut.

L’acte presentació del llibre va començar amb les paraules del periodista Emili Piera, qui va relacionar el treball de Castillo amb el moviment del 15-M, “Xavi té la sort d’expressar la indignació amb el seu humor irreverent”, mentre de fons s’escoltava la veu forçada pròpia dels monòlegs de l’actor dient “Jo sempre he estat indignat!”. Més que una presentació formal d’un llibre, va ser tot un espectacle amb rialles que posaren damunt la taula de Ca Revolta grans ironies. Piera i Castillo van obrir el teló del llibre amb les millors anècdotes sobre aquest. Afirmaren que va ser una proposta de l’editorial valenciana Bromera, però que una volta acabat es van tirar enrere pel seu caràcter “polèmic”, així que Pot de Plom –la companyia de Xavi Castillo– va decidir autoeditar el llibre. “No té ISBN, això el fa paréixer un fanzine clandestí”, va dir entre rialles Emili Piera.

Això ho pague jo dedica capítols als personatges més importants del teatre de Xavi Castillo, així com a l’explicació dels orígens de Pot de Plom, al procés de creació dels seus sketches, fotografies, fragments de les seues obres, les diferents censures que ha patit l’artista i les relacions amb el poder i l’Església. Segons Castillo, el cinema és molt important per al seu treball, “Rita és meitat Godzilla meitat King Kong”, va dir un segon abans de fer una breu imitació de l’alcaldessa de València. I remarcà: “Estem en un moment polític i social en València en què qualsevol exageració [de Rita Barberá] es queda curta”.

La presentació va ser un resum-reflexió sobre els temes tractats pel llibre. Es va parlar sobre l’actualitat al País Valencià en relació amb la política, la llibertat d’expressió, els mitjans de comunicació i el teatre. Sobretot, Castillo va posar èmfasi en la idea de fer nàixer nous humoristes que utilitzen aquest humor popular que poc es veu als teatres: “S’hi està fent un teatre burgés, conformista, hauria de representar-se més aquest tipus de teatre popular, més polític; cal parlar d’actualitat”, va voler remarcar.

Va contar també alguns dels seus enfrontaments amb el poder i la censura, com l’episodi que van viure a Anna quan l’alcalde no els va deixar actuar perquè “no volia que insultara el seu rector”. També pateix la tergiversació, com va fer fa escassos dies abans el diari ABC relacionant el que Xavi Castillo va dir durant una actuació –“Agafem al director d’Informatius i el pengem dels ous, pacíficament”– amb la manifestació dels indignats valencians als estudis de Televisió Valenciana a Burjassot, cosa que segons l’humorista estava “òbviament fóra de context”.

La presentació va acabar amb la proposta de Xavi Castillo de fer un recorregut, “un poc terrorista”, fent “l’animal per València”, imitant polítics i preparats per eixir corrent cada volta que anara la policia, seria alguna cosa així com La Marató dels Indignats. En definitiva, en cap moment va deixar de parlar des del seu humor entre medieval, irònic i casolà, i va mostrar-se com el Xavi Castillo que la gent coneix pel seu espectacle, proper al públic i amb la rialla com eina de treball.

Font: L’informatiu

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s