ELS VOTS TAMBÉ ES DISPUTEN EN LA XARXA

Enguany hi ha més oferta electoral a la Xarxa que mai. Foto: L'Informatiu

Els polítics valencians estan convençuts que han d’estar presents en Internet, encara que la seua influència siga limitada. Uns basen la seua estratègia en l’originalitat, uns altres la deixen en mans de professionals, altres hi estan per estar-hi, i fins i tot n’hi ha que juguen brut. A falta de dos dies per a l’inici de la campanya, analitzem l’escenari virtual valencià.

Interrogats quasi vuit-cents polítics espanyols per la consultoria Intelligence Compass sobre l’efectivitat de les xarxes socials, un 98% les va qualificar com un mitjà notable o excel·lent per a arribar al ciutadà, i un 31% fins i tot va considerar que es podria reproduir a Espanya el model de màrqueting on line d’Obama. Malgrat açò, en el mateix estudi també s’evidenciava l’opinió dispar dels ciutadans: el 79% dels enquestats assegurava no seguir a cap polític a través de les xarxes socials, i la meitat dels quals ho rebutjava perquè no volen ser associats a cap partit. Dels ciutadans que sí es relacionen amb polítics en estes plataformes, només un 32% ho fa simplement per interés, la resta, o són polítics o tenen amics que ho són. Malgrat l’aparent relativisme que marquen estes dades pel que fa a l’eficàcia de les campanyes on line, tots els experts en comunicació coincideixen que és una eina imprescindible tant per a la mobilització de l’electorat, com per a la captació dels votants més joves. Els polítics valencians també ho saben, encara que no tots s’ho creuen.

“Llevat d’excepcions, el polític 2.0 no existeix a la Comunitat Valenciana”, assegura José Luis Sahuquillo, secretari d’AVAPOL, Associació Valenciana de Politòlegs: “molts, com que no es creuen la importància d’Internet, posen caps de gabinet o fins i tot un becari darrere dels seus perfils socials, i açò es nota”. Sahuquillo destaca la bona tasca on line d’Adrián Ballester (PP) director general de l’IVAJ, del fins ara diputat autonòmic Manuel Mata (PSPV), del cap de llista de Compromís, Enric Morera, i del líder d’UPyD a València, Rafael Soriano.

El professor de Periodisme Digital i Opinió Pública de la UV, Guillermo López, també coincideix en la potencialitat del web que els partits polítics valencians no saben aprofitar al màxim. “Són conscients que hi han d’estar per a no quedar-se’n arrere i poder contar-ho com a notícia als mitjans convencionals. No tenen clars els criteris d’Internet i pensen a curt termini”. López posa l’exemple de la iniciativa d’Amics del Canvi i els informatius de Socialistes Valencians, els quals, segons el professor, “són bones idees, però mal enfocades. A banda que els informatius tenen un sectarisme que invalida el missatge que volen enviar, es nota que ho han fet de cara a les eleccions”.Sense abandonar el PSPV, este partit ja va escometre un suposat avançament 2.0 en 2009 quan va reformar la seua pàgina web anterior http://www.pspv-psoe.net per a convertir-la en http://www.socialistesvalencians.org. Un avançament que va quedar fonamentalment en un millor disseny i integració de tot el multimèdia. En el nou web es va anunciar que inclouria un espai d’acció en el web, on sota l’epígraf Participa, s’animava la militància i simpatitzants a dinamitzar el web amb creacions pròpies. Però esta secció del web mai es va utilitzar i fa poc que va ser eliminada (encara que Google encara la troba) i ara el partit publicita la pàgina del seu candidat, amb pràcticament els mateixos continguts que el seu web matriu, més una aplicació per a iPhone que permet conéixer què està fent i què farà Jorge Alarte en tot moment. Es desconeix quanta gent l’ha descarregat.

“Per part del PP s’està duent a terme una campanya pública molt tranquil·la, però també una de subterrània molt criticable, basada a intentar influir en l’opinió pública però sense identificar-se com a PP”, explica Guillermo López. El titular de periodisme es refereix als constants comentaris en notícies d’índole política per part dels coneguts com trolls, una pràctica ja assentada en el PP, tal com va denunciar el periodista Ximo Aguar; la creació de falses vikipèdies com la de l’alcaldessa de Dénia, Ana Kringe; la compra de dominis per a riure’s de l’oposició, com el cas de http://www.joancalabuig.com, que va avançar el diari l’informatiu; i fins i tot la creació de mitjans de comunicació digitals per part d’empreses que treballen per al PP. “Una tàctica invasiva de l’espai públic”, conclou López.

“Tota esta mobilització requereix una gran professionalització”, explica el secretari d’AVAPOL, José Luis Sahuquillo: “La xarxa d’amics del PPCV és enorme i està molt organitzada, i tot açò fa que els seus missatges arriben abans al ciutadà”. Esta xarxa funciona per tres nivells: una primera llista de distribució oberta a tots, una segona per a gent de molta confiança i una última de quinze persones que controlen el web. Estos últims decideixen el hashtag (o tema per a bombardejar les xarxes socials) del dia i la cadena funciona al llarg de tota la jornada. “Es mouen moltíssim, i al final saturen, perquè els continguts són molt repetitius… però el missatge acaba arribant”, afig Sahuquillo.

Compromís trau més partit

Mónica Oltra compta amb més de 360.000 visites als seus vídeos en YouTube. És la parlamentària valenciana que més atenció ha suscitat a través de les seues intervencions. Al capdavant d’elles, amb més de 90.000 visites i centenars de comentaris, el vídeo en el qual el diputat del PP Ricardo Martínez ensenya els seus modals i li interromp sense parar trencant papers fins que Oltra es desespera i li increpa la seua actitud i la del seu govern. La seua fama en el web li va portar a superar el límit de cinc mil amics en Facebook i per si no fóra poc també compta amb twitter, un bloc i una altra pàgina web recentment estrenada en la qual s’exposen les seues ja famoses samarretes.

“Els vídeos electorals de Compromís són de molt bona qualitat, ja que impliquen el candidat i la seua vida personal amb la seua proposta política”, comenta Sahuquillo, “i el disseny dels seus webs és molt original”. L’exemple més clar és la pàgina de Joan Ribó, candidat a l’alcaldia de València, creada tota a força de vídeos que es dirigeixen directament a l’usuari i enllaços a les seues xarxes socials. Per la seua banda, el secretari general del Bloc, Enric Morera, s’ha destacat també com un twitter de primer ordre.

A més de Compromís, partits joves o anomenats minoritaris estan mobilitzant als seus votants potencials per Internet. La iniciativa Marea Magenta d’UPyD n’és un exemple, una plataforma d’interacció i activisme dels militants i simpatitzants del partit per a véncer la seua absència en els mitjans de comunicació tradicionals. En el que els dos experts consultats coincideixen és a assenyalar l’escassa presència d’EUPV en Internet, molt centrats en la seua pàgina web i plantejant una campanya massa clàssica.

“Has de caminar pel carrer, fer mítings i reunions, però la presència en Internet és un valor afegit amb el qual pots guanyar vots, sobretot dels joves que segons les estadístiques es passen de mitjana tres hores al dia en Internet”, indica José Luis Sahuquillo. “A més”, afig Guillermo López, “la gent que convences en la xarxa es pot convertir en líders d’opinió en el seu entorn i canalitzar i generar continguts a favor d’un determinat partit. Cal explotar les possibilitats de les xarxes socials”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s